El fill i la mare diuen que va ser idea del pare, aramort.
2
El comte va decantar el cap, potser en recordar-se de l'altre noi, aramort també.
3
El bufó va plaguejar sobre les ximpleries que feia el seu sobirà, aramort, i en comptes de plorar, els ministres reien.
4
Diu Millet que ell va parlar directament amb el fundador de la companyia, Rafael del Pino ( aramort) sobre aquest afer.
5
Un mes més tard, el processat i el seu amic ( aramort) van obrir cadascun un compte a Andorra, el mateix dia.
6
Compendia a més la necessitat de practicar un odi ecumènic, democràtic si el novel·lista aramort concedís alguna validesa a aquesta deformació de l'estadística.
7
L'antic conseller del rei, aramort, havia gaudit de la confiança del monarca i havia rebut confidències que a ningú més se li podien concedir.
8
El xicot ros -aramort a terra, entre Rolff i jo-l'havia tustat de valent.
9
Ma mare, aramorta, va treballar al sector avícola.
10
Desitjava explorar l'interior d'aquell únic monument que havia sobreviscut a una civilització a hores d' aramorta i remotament oblidada.
11
Uns anys abans havia tret, gairebé arrossegant-la, la dona aramorta per portar-la a la comissaria després que un client l'hagués denunciat.
12
-Comaramorts -diguéFlint-.
13
Entre els planters aramorts, sota el xiulet de les fulles que el vent esquinçava, prosseguia la simfonia compassada dels pics i les pales.