Significats de arrufar (arrufaven) en català

Els més joves assentien il·lusionats, mentre que els més grans arrufaven el nas.

I al segle passat, quan veien un noi llegint una novel·la, arrufaven el nas.

Ja no arrufaven el nas, però tenien el pèl del llom dret de ràbia.

Per comptes d'estar-li'n agraïts, Els havia alliberat d'un íncube i ara arrufaven el nas.

La nena va prendre alè i en Patrik va notar com les celles se li arrufaven.

I es rabejava en el fàstic i l'odi, i els cabells se li arrufaven d'agradable esglai.

Va veure que els periodistes arrufaven el nas.

I cada cop que obria la porta, els dos soldats de guàrdia arrufaven el nas i bufaven.

Ara, arrufaven el nas, i prou.

Tots dos arrufaven el front.

Els republicans sabien que des del primer dia que es va fer la proposta la resta de grups arrufaven el nas.

Però és subnormal?, demanava en Santi als fills dels veïns, i els altres arrufaven les celles, no, ben bé subnormal no.

Retenia les seves filles petites i boniques dins una abraçada majestàtica mentre elles es bellugaven, arrufaven el nas i reien amb nerviosisme.

Vaig veure com li canviava l'expressió, com els llavis se li arrufaven per mostrar les dents i els seus ulls negres brillaven assedegats.

Li va agradar veure confirmades les seves deduccions al lloc dels fets, i també com en Trout i els seus companys arrufaven les celles.

La gent de Biribil els evitava i quan es creuaven pel carrer, arrufaven el nas, com si ella o el seu pare fessin pudor.