Significats de atrevidament en català

Molta gent ja no va entendre aquella coalició atrevidament anomenada d'Acord.

Somriu... no atrevidament, sinó amb la timidesa que tot ho promet.

Començarem atrevidament; després de tot, és el més segur".

Una nina d'uns setze o disset anys s'acostà atrevidament a en German i li digué alguna cosa.

Vaig practicar una breu incisió, ràpida, atrevidament transversal... Vaig suspendre l'alè: havia tallat el vas per complet!

Va avançar cap al racó, i, com si s'hagués apoderat d'ell una decisió sobtada, va atacar atrevidament el terra.

Portava les faldilles, color blau-pissarra, atrevidament arregussades entorn de la cintura i penjant per darrera com una cua de colom.

Bullien, anguilejaven, pujaven, baixaven i morrejaven atrevidament l'esquer, precipitant-s'hi a fortes embornades i disputant-se els trossets que podien arrencar de l'ham.

Cal, doncs, deixar de confiar en la inèrcia i posar-nos amb coratge, atrevidament, a endegar propostes radicals de resistència i d'alliberament.

Carles era un home de mitja edat, de cabells rossos, d'ulls molls i llagrimosos, de boca tova i sense caràcter, ornada d'un bigoti atrevidament recargolat.

"Aleshores, amb el pretext d'engafetar-me una lligacama, m'arromangava atrevidament les faldilles.

"Vaig fer una pausa i vaig repetir atrevidament:

-Dijousva bé -vacontestar atrevidament-.

Molta gent ja no va entendre aquella coalició atrevidament anomenada d'Acord.

Somriu... no atrevidament, sinó amb la timidesa que tot ho promet.

Començarem atrevidament; després de tot, és el més segur".