1
La Clare es va avergonyir una mica pel fet que l'hagués enxampada escrivint el seu nom.
2
Es va avergonyir una mica de no saber-ho.
3
El doctor Kim es va avergonyir una mica.
4
No era precisament un comportament digne d'una dama, i la Nora es va avergonyir una mica d'ella.
5
Va ser un moment incòmode, de violència inusitada, i haig d'admetre que em vaig avergonyir una mica.
6
En veure les meves precaucions sota la llum freda i blavosa del matí, me'n vaig avergonyir una mica.
7
El vell començava a avergonyir una mica el seu país, cosa que tanmateix no és el menys important.
8
Es va avergonyir una mica.
9
Vaig veure que es fixava en les restes de galetes salades, cosa que em va fer avergonyir una mica.
10
Lucas es va avergonyir una mica de les seves cuidades mans, de les escasses durícies i les ungles encara relativament netes.
11
Ni tan sols el coratge de mirar-me a mi mateixa, perquè tenia por que les llàgrimes em poguessin avergonyir una mica.
12
En Cap es va avergonyir una mica, perquè aquest era l'únic pensament que havia dedicat a la seva companya en les últimes hores.
13
L'Ellinor l'havia jutjat massa aviat i ara se n' avergonyia una mica.
14
S' avergonyia una mica d'emprar un mot com aquell amb tanta seguretat.
15
Se n' avergonyia una mica, ja que sempre s'havia sentit orgullosa d'estar per sobre d'aquelles coses.
16
Ara m'adono que tinc alguna semblança amb en Kraus i gairebé me n' avergonyeixo una mica.
