Term Gallery logo

Significats de borracho en català

Refet.

Sinònims
Examples for "refet"
Examples for "refet"
1
S'havia refet aviat de l'atabalament i em recitava la lliçó de cor.
Estudi en lila
2
Però sempre s'ha refet de seguida per continuar amb la mateixa dinàmica.
Bondia Andorra
3
Com si l'hagueren refet de fa poc -diuBarrera tornant al pis.
L’any de l’embotit
4
Però tan bon punt s'hagué refet, amb posat de taujà, va exclamar:
Les mil i una nits
5
No s'ha refet de la desgràcia i no vol parlar amb ningú.
La font de la veritat
1
En Christof, que és el més refetó (no vol que diguem gras), va estar a punt d'encallar-s'hi.
Maletes perdudes
2
Sembles un àngel dels Pastorets..., d'aquells que estan refetons, m'entens?
Una família fora de sèrie
3
Els escaldums de pollastre no passaven de ser refetons del dinar i el rostit de be era eixarreït i socarrimat.
L'Anell de Ferro
1
Lamenten que no se'ls tingui en compte i ja han anunciat que lluitaran per evitar que cap bou sigui sacrificat.
Ebre Digital
2
-Acusat-vainterrompre el fiscal- anosaltres no ens interessa cap bou, sinó una vida humana.
Contes d'una butxaca
1
El necessitava: "El meu capd'ase no pot passar-se dels vostres doctes consells".
La passió segons Renée Vivien
1
El 1.125.000 de clavells (clavellons) han de ser de color groc i taronja.
Diari la veu
2
A la tercera volta ha arribat el moment esperat, i milers de clavellons grocs i taronges ha solcat els aires.
València Extra
1
En Harry va tenir temps de veure-la que s'arrecerava sota el ràfec.
L'estrella del diable
2
Sestarien dalt la Penya Catxa, que fa com un ràfec colossal ple d'ombra.
La idea de l’emigrant
3
La calamarsa m'entrava a ràfegues malgrat la protecció del ràfec de la teulada.
El nom del vent
4
Té els balcons fermats i el ràfec curull de nius d'orenetes.
Bondia Andorra
5
Mentrestant el corb s'enfilava sense fer soroll i volava sota els ràfecs.
Els fills del bufador de vidre
Ús de borracho en català
1
Estás borracho, eso es lo que pasa.
No tornarem mai més
2
"Ese borracho de Caracciolo tiene ya fuerzas suficientes, incluso en demasía, para defender la plaza.
Lliures o morts