1Són aquestes, per ordre alfabètic: alsacià, basc, bretó, català, cors, flamenc, occità.
2A partir dels anys 50 la transmissió del bretó va restar interrompuda.
3Aquesta existeix en bretó on produeix la nasalització de la vocal precedent.
4I és que el bretó, igual que la mamà, era fortament determinista.
5Però no sóc bretó, no faig pizzes i, encara pitjor, estic viu.
6En el cas del bretó, la mitjana d'edat dels parlants és setanta anys.
7Le Guen, un bretó de Saint-Brieuc, també havia sortit de les noves Escoles.
8Tots havien estat d'acord a participar en el projecte del bretó.
9A la Bretanya demanava a la gent gran si parlaven bretó.
10Només hi ha tres derrotes en 23 partits amb el bretó.
11Ben mirat, vaig pensar, jo no acabaria mai com el bretó.
12Feia quaranta anys que responia a tothom que no, que no era bretó.
13Així a cop d'ull en veig tres: setter, bretó i alguna mena de pastor.
14Com el basc o el bretó han sobreviscut al llatí.
15I tampoc no la sorprenia que no es cregués res a propòsit d'aquell autor bretó.
16Guy Etienne va lluitar contra l'estat educant en bretó als seus fills a casa seva.
Sobre aquest terme
bretó
Adjectiu
Masculine · Singular
Bretó per variant geogràfica