I pobre d'aquell que es quedava a casa quan brillava el sol.

Era juliol, un clar dia d'hivern, fresc, tot i que brillava el sol.

Però vius encara; encara brillava el sol sobre el món.

Tot i que brillava el sol, la cambra era glaçada.

Un matí es van despertar i brillava el sol.

I com que brillava el sol i la gent estava animada, tenien ganes de comprar.

L'endemà, quan es van aixecar, brillava el sol i feia una brisa lleugera i refrescant.

Pensar en què passava l'any que el raïm creixia, com brillava el sol o si plovia.

Sota la cortina de fulles brillava el sol i les papallones hi dansaven una dansa inacabable.

Sempre brillava el sol en els seus records.

A fora brillava el sol, però dins la meva habitació s'hi estava fresc i a les fosques.

A fora brillava el sol de setembre i la xemeneia no estava encesa, ja hi feia prou escalfor.

Faltava poc per les quatre de la nit, la nit artificial de l'Estació, a fora brillava el sol vermell.

Al cel encara brillava el sol, però les ombres allargassades ja arribaven a Ísengard: ruïnes grises que s'endinsaven al crepuscle.

Era un dia que brillava el sol, al cap al tard, i la sala era com una tela de Vermeer.

Encara brillava el sol.