Significats de cara esblaimada en català

La lluna es mogué darrera els núvols i mostrà sa cara esblaimada.

El sarraí, amb una cara esblaimada com de guix, parlà.

Tenia la cara esblaimada i els ulls molt oberts.

Tot d'una aparegué la Kati amb la cara esblaimada.

Quan entrà veié la cara esblaimada de Rose, i Leslie Que no es decidia a marxar.

Tenia la cara esblaimada i mullada de suor.

L'ombra d'un somriure va passar per la cara esblaimada del cavaller, però semblava massa cansat per contestar.

Hauríeu hagut de veure la terrible muda agonia de sa cara esblaimada, badant la boca i amb esguard d'ensust.

Tenia els ulls foscos i la cara esblaimada, però l'Estel del front li lluïa amb més força que mai.

Aleshores Sperver, girant-se cap a mi, amb la cara esblaimada i el braç estès cap a la muntanya, em digué en veu baixa:

Després d'aquesta explicació, el comprador se'n va anar i jo em vaig quedar amb la cara esblaimada, la mateixa que veieu ara, majestat.

Era una dona alta i prima, amb una cara esblaimada, uns ulls negres i unes mans allargassades i esllanguides, cobertes amb unes mitenes negres.

Era un jove de cara esblaimada, i observant-lo vaig recordar la definició que Ubertino havia fet d'Adelmo: els seus ulls semblaven els d'una dona lasciva.