Significats de cerç en català

De cop i volta, una alenada de cerç va remoure la fosca.

Primeres hores encara força fredes i vent de cerç al migdia.

A punta de sol se va aixecar el cerç i ràpidament desaparegué la broma.

Van encendre un petit foc de branquillons per escalfar-se els peus, glaçats pel cerç.

Entre unes coses i altres los anys passen com les bromes quan bufa el cerç.

El vent que ve de l'interior s'anomena cerç.

Cap al tard se va aixecar el cerç.

Melangia de no tindre al pare les tardes de tronada, les nits de cerç i sotsobre.

No bufaven ni el cerç ni la garbinada i el riu estava planet, igual que una bassa.

La llum seca, cruixent, del matí de cerç, esmorteïda per les cortines, li embolcallava la cara exsangüe.

Ara el cerç de l'Ebre esventava la calitja, despullava el sol del migdia, enduria de nou el panorama.

A mig matí, a tot estirar, el cerç esbargiria la boira agrumollada durant la nit, lluiria un sol esplèndid.

Acaba de caure el cerç.

El cerç esfilagarsava sobre l'aigua els fums de les fogueres, passava als molls de la vila bafarades de brea calenta.

Una tarda s'aixecà el cerç i netejà l'atmosfera deixant-me entreveure les serralades del Tormo, blavoses i llunyanes, de l'altra banda de riu.

De vegades, quan el cerç removia les tenebres a l'escala morta, l'Agnès no podia evitar un sotrac ni l'impuls d'anar a la porta del vestidor.