Significats de confegir (confegia) en català

L'horabaixa confegia un teixit de rialles, crits i algunes baralles.

Cada clapa de terreny confegia una peça més de la seua biografia que pinzellava el record.

Cada llibre de poemes que confegia era un anar més enllà en la seva voluntat de transcendència.

Ducie ho confegia, com una suma impossible.

Enmig de la paperassa, el Geperudet reia embogit, enarborava el llapis i escrivia, estisorava i confegia entre escarafalls.

Amb prou feines sabia llegir perquè confegia les lletres amb els llavis i s'havia de guiar amb el dit.

I confegia les paraules unes amb les altres per dir coses, per expressar coses, per inventar coses, per explorar coses.

Però Saurina confegia un suny entre ofès i indignat i se n'anava a buscar-se algú altre a qui escudellar-li l'episodi.

A cada hora, confegia menjars amb la memòria, la feina de cuiner se m'apareixia com la més bonica del món.

Va compaginar l'ofici de barber amb la seva afició pel boix, fusta amb la qual confegia culleres i figures d'escacs.

T'has aturat aquí, però les frases que confegia el teu cap no havien acabat, encara...

Tots eren vigorosos, de fesomia anglesa acusada; les noies eren admirablement boniques i llur modèstia els confegia un caràcter seductor molt particular.

Sentia com si tot el que deia fos incorporat per Gerard en un quadre borrós que confegia, en el qual intentava encaixar Guy.

Era com si l'haguessin construït amb bombolles multicolors, cosa que li confegia una certa aparença de gotim de raïm posat de cap per avall.

Havia oblidat en part, o no l'havia dominat mai completament, el codi general d'utilització, i quan se'n cansava es menjava paraules o les confegia malament.

Sense adonar-se'n, confegia retalls del discurs que pensava endossar-los, un home amb futur, qui sap si el meu successor, senyors, quina pèrdua tan tremenda...