Significats de conjugar el verb en català

És l'hora de conjugar el verb governar dient ben alt i clar que ens governem.

Un fet que es pot percebre sobretot a l'hora de conjugar el verb "prometre".

Però Mariano Rajoy no pensa conjugar el verb dimitir, ja que no forma part del seu diccionari.

És dificilíssim conjugar el verb resignar-se.

Gairebé va parlar més qui preguntava que qui responia, però tots dos es van fer un fart de conjugar el verb aconseguir.

Al documentari de Mediapro sobre els fets del 20 de setembre, dos dels entrevistats van conjugar el verb 'interlocutar', que l'autoritat lingüística no reconeix.

A la catequesi no ensenyem a conjugar el verb envejar; ensenyem a conjugar el verb estimar en tots els temps i totes les persones.

Però t'adones que conjuguen el verb servir de forma rendible i acaben passant factura.

És una mare esgotada de conjugar els verbs en passat, futur i, quasi sempre, condicional.

A veure si aprèn vostè a conjugar els verbs.

Ai, si fos així... Els catalans tendeixen a conjugar els verbs precedits del si condicional.

Només els turistes conjuguen el verb ramblejar.

Ja gairebé ningú no conjuga els verbs com abans amb el passat en -iva, i menys en públic.

Em refermo: els matrimonis d'or i de plata ho han aconseguit de la manera més planera: conjugant el verb estimar.

Ell va tombar el cap i em va mirar com si li hagués demanat que em conjugués els verbs llatins.

Conjuga els verbs amb una seguretat i un aplom admirables; no baubeja gens ni s'embulla cap mica i respon a l'acte.