Significats de criticaire en català

Tan bon punt l'obria, era criticaire, groller i sexista, o senzillament repugnant.

L'infant assedegat d'amor esdevé un individu odiós, insociable i criticaire.

I de criticaire, deixant-ho tot per terra i considerant-se superior".

Aquella personalitat de manefla i criticaire incorregible havia estat la disfressa ideal d'una assassina amb classe.

Converses semblants a aquesta n'hi deuria haver un munt en aquella societat reprimida, xafardera i criticaire.

Intransigent, despòtica, decidida, egocèntrica, impulsiva, magnànima, tafanera, criticaire, incisiva, aguda i perspicaç, encara que psicològicament desordenada.

Però també dir que: quin criticaire acceptaria acollir una d'aquestes famílies a casa seva durant un temps?

No vull fer la fugida fàcil del que justifica l'anar fent amb l'excusa de criticar el criticaire.

Amb 'crític' no vull dir pas criticaire.

Era una veritable reina, vella i assolada, estirada amb gran pompa i voltada d'una cort criticaire de flors.

Tant amb l'un com amb l'altra, arribava a ser molt criticaire...

En el diccionari, apareixen tres figures diferents en l'exercici de la crítica: el crític, el criticaire i el criticastre.

Gent complimentosa, fingida, dissimuladora, criticaire!

I és que puc ser xafardera i caparruda i criticaire i egoista i afectuosa i amable i delicada i sensible.

Encara que potser la jerarquia, "Amb el degut respecte, no voldria passar per un criticaire", en feia un gra massa.

És important que en Jaume fos el personatge que ell havia volgut ser: orgullós, presumit, xerraire, criticaire, brillant, etc. Carles Miralles, també.