Significats de decaure (decaigué) en català

Altre cop decaigué la densa onada de veus i s'arrossegà de recules.

Tombat l'any 1870, la rua decaigué notablement i tornà a introduir-se la grolleria.

Quan a Portugal s'instaurà la República, Sintra decaigué.

La Marianna decaigué tant i tant en poc temps, que amb prou feines podia aguantar-se dreta.

Quan l'Imperi romà decaigué i en conseqüència s'afeblí el paganisme, el cristianisme anà d'augment d'una manera considerable.

I, com que en presència del marit no tenien res més a dir-se, la conversa decaigué aviat.

Sembla mentida que una literatura que donà en el segle XIV aquest home pogués decaure com decaigué.

Quan vaig saber que Joan Crexells havia estat rapsode de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, em decaigué una mica.

L'edicte de Septimí Sever produí unes persecucions locals a Cartago mateix i a Alexandria, però la seva aplicació aviat decaigué.

Quan fou esgotat l'examen de les dues oposades i absurdes posicions, la conversació decaigué per la irrisorietat mateixa del problema examinat.

En veure que jo era un estrany, l'alegria del seu rostre decaigué, i tornà a asseure's tot preguntant-me el motiu de la meva visita.

Era una zona femenina, i els ànims d'en Ralph van decaure immediatament.

I la Fineta, entre aquella tribulació d'esperits, sentia igualment decaure el seu.

Després va decaure l'interés pel tema i va desaparéixer durant un temps.

Tot i això, l'esmena va decaure davant de la falta de recolzament.

Noto com l'ànim em comença a decaure mentre baixem les escales familiars.