Significats de defallença en català

I si esdevé, no ho fa com a potència, sinó com a defallença.

Ell devia haver sentit també una defallença semblant, abans d'aconseguir arribar a l'altre costat.

Per espai de seixanta anys, sense defallença, havia fet ús del dret de viure.

Ella l'agafà i sentí com una defallença a les cames.

En contestar la vostra lletra, em dol molt haver de fer-ho amb paraules de defallença.

De sobte sentí una gran defallença i un vel espès se li posà davant dels ulls.

Una memòria sense defallença no és un excitant molt poderós per estudiar els fenòmens de memòria.

Més que defallença física hi va veure una lassitud nova, a mig camí entre l'enuig i l'atabalament.

No tolera cap defallença i només per com els mira ja es veu quines recriminacions els fa.

Però en un racó de la cel·la, amatent, vigilava la volva de fum agre, a l'aguait d'una defallença.

Prosseguiu en aquest camí sense defallença.

Cal tenacitat, és a dir, s'imposa la continuïtat d'aquell impuls al llarg del temps i, especialment, en els moments de defallença i de crisi.

Cal més epidèmia, més virulència, perquè l'amenaça del goril·la certament fa por i fins la toxina més valenta pot tenir un moment de defallença.

La Carlota li va buscar els ulls per tal de trobar-hi, com a mínim, una mica no ja de defallença sinó de rancúnia, d'agror.

La sola persona que el podria salvar serà justament qui executarà la sentència que tan voluntàriament ell havia avançat en un acte d'absoluta defallença.

Els estats de defallença o de desesperació o de furor en els altres éssers humans donaven immediatament a Agilulf una calma i una seguretat perfectes.