Significats de defugir la pregunta en català

En Johan va defugir la pregunta i va preguntar:

Sense defugir la pregunta diré que em sembla una frivolitat dir que el cine és la meva teràpia.

Durant tota la setmana s'ha enraonat molt sobre un possible pacte per empatar sense gols i Machín no va defugir la pregunta.

Dit això, no vull defugir la pregunta sobre quin hauria de ser el funcionament, però aquí tenim un obstacle que caldrà greixar-lo molt.

Ella el va mirar amb reticent desconfiança, va estrènyer una mica més la bossa contra el pit, però no va defugir la pregunta.

No és possible defugir la pregunta si Ausias Marc era un cínic, ja que ell mateix esquilava la llana dels seus sotmesos musulmans.

Però per a no defugir la pregunta, les retallades inspirades per el conseller Mas-Colell van ser excessives, algunes injustificades i injustes i sobretot ingènues.

Ara, per a no defugir la pregunta: estic segur que en les autonòmiques, i en moltes locals, Compromís i Podem sumem més separats que junts.

Però per no defugir la pregunta, li diré que les retallades inspirades pel conseller Mas-Colell van ser excessives, algunes injustificades i injustes i sobretot ingènues.

El tècnic no defuig la pregunta i assegura que no tem que algun equip es pugui endur algun jugador important.

El noi defuig la pregunta del pare i els dos romanen en silenci fins que el jove insisteix: -Hauria de ser un adjectiu.

-Lihavia promès parlar-li d'ètica professional -vadefugir la pregunta l'advocat-,consideri que aquesta trucada és la primera lliçó pràctica.

-Forade context sí -contestàWilt defugint la pregunta-,i si són de plàstic, les trobo repugnants fins i tot en el context.