Significats de deliqüescència en català

La deliqüescència en què havia caigut el professor era perfectament natural.

El cel és d'un color de nata muntada, molt densa, lívida, d'una esponjada deliqüescència.

No sent com una mena de deliqüescència a les carns?

Bruno semblava tornar-se cada cop més indefinit als marges, com per algun procés de deliqüescència.

No està disposat a cap adulació, ni a cap complaença, ni a cap amable deliqüescència.

De manera que ara el que necessitem és la deliqüescència biodegradable intrínseca en els elements efímers.

En un moment de particular deliqüescència àdhuc havia tingut l'acudit d'exclamar: "Principarro!" Encara reia recordant-ho.

La qual no és una deliqüescència pseudoromàntica, sinó, repeteixo, la "veritat", com l'art de Bernini.

El diluïment i la deliqüescència d'aquesta plana ha estat comparada, per escoliastes indoctes, amb la Santa Teresa del Bernini.

Els matisos d'aquesta màscara són una gran dolçor, un ensucrament saturadíssim; una deliqüescència, una morbidesa de vegades veïna de la pornografia.

Tot us convidava a tancar els ulls i a deixar-vos anar en la morbosa deliqüescència del record en curs ineluctable de desaparició.

Després d'haver passat dos o tres dies en la indeterminació, de preguntar-nos si realment vindrien, ens dirigíem al rebedor en un estat d'agitada deliqüescència sentimental.

I jo encara més absent o absort, voluntàriament amb la meva eternitat de l'aparell de Lufthansa, a la fi una deliqüescència, que deia Pla, cinemato-gràfica..."

Majoria a qui no importa atorgar el vistiplau a deliqüescències palmàries ni a vergonyes flagrants.

Si Josep Carner, amb vint anys de sarcasmes agudíssims, no hagués liquidat les deliqüescències grotesques del modernisme, encara seríem en el modernisme.

No convenen ni als arravats romàntics ni a les deliqüescències medul·lars; però tampoc no tenen la duresa mecànica de la jurisprudència teologal.