Encara no tenim significats per a "desvergonyir".
1I la confessió de Sagarra raonava o es desvergonyia així:
2La mateixa nimfa que es desvergonyia a la migdiada, se'm queixava: ets un noi tan estrany!
3Prou és que es "desvergonyeixin" tant amb una veu.
4Si són bledes, semblen una mica espantades; però és probable que molt aviat siguin desvergonyides i mentideres.
5El mestre va fent denegacions amb el cap fins que el Valentí, davant de tanta incredulitat i escepticisme, es desvergonyeix:
6A les hores de la barrila normal-de dotze a dues de la nit-, la Rambla es va esqueixant i es va desvergonyint.
7També pot ser que, en una conversa, algú exclami "Que hi ha senyores!", si un o altre dels presents es "desvergonyeix".