Significats de empastifar la cara en català

Va buscar fang i es va empastifar la cara.

A moments, se m'ha tractat d'una forma indigna; per exemple, això de fer-me empastifar la cara de pols.

En comptes d'utilitzar una màscara, havien decidit empastifar la cara de l'Emmeline amb melmelada de maduixa i nata per aconseguir un efecte esfereïdor.

Abans d'entrar al taxi, la Lucerne em va despentinar, es va empastifar la cara de brutícia, i es va estripar una part del vestit.

Em recorda els nens petits quan mengen caramels i s' empastifen la cara-

Regalims de fang li empastifaven la cara i els cabells rossos, embullats.

S'eixuga el nas amb una mà i s' empastifa la cara de vòmit.

Per què s'hauria empastifat la cara amb fang si no era per robar?

I sé que no podré retenir la llam­puga després d'haver-me'n empastifat la cara.

A ell no li empastifarien la cara amb cap crema.

Tothom qui en prenia per senyar-se s' empastifava la cara.

Si fos tu, m' empastifaria la cara de crema, també.

A en Sebastian li sagnava el nas i se li empastifava la cara d'un color escarlata.

Sua a raig i el greix amb què s'ha empastifat la cara li regalima galtes avall.

Va obrir els ulls just quan una espongeta plena de pols li empastifava la cara amb purpurina.

-Quesi es volgués empastifar la cara amb una mica de pols.