Significats de enfurir-se en català

Podia sentir una immensa compassió, morir-se de desig, enfurir-se o consumir-se d'amor.

Però qui es creu poderós, si cau en ridícul, pot enfurir-se.

També podia enfurir-se i acusar-me de no haver evitat l'incendi.

Si se li dóna corda és capaç d'enfurir-se fins a perdre el món de vista.

Els entrenadors i els cotxers em creuran a mi i tindran tot el dret d'enfurir-se.

La Carmela solia enfurir-se davant la ineficàcia de la neteja però aquella tarda no remugava.

L'home va semblar enfurir-se quan va treure de les escombraries una llauna que no li va agradar.

Tenia obligació d'enfurir-se per la maniobra d'ell.

El practicant va enfurir-se i vociferà:

El Morell va simular enfurir-se, i la Babà es va apressar a fingir que li demanava perdó a còpia de magarrufes.

Deixondir-se'n i enfurir-se contra la placidesa que arrossega, domina, ensorra fins a l'anul·lació, mancava de lògica i era més aviat poc pràctic.

I el millor seria que els negres no arribessin a enfurir-se com era evident que ho estaven l'Àvia Nanny, Accompong, Quao i Cudjoe.

En veure que en uns terrenys del seu feu es construïa un convent, el diable va enfurir-se molt i es va fer el propòsit d'enrunar-lo.

Oh, l'havia atordit de debò i probablement havia enderrocat la seva capacitat d'enfurir-se... Quina estratègia menyspreable...

-D'acord ,MissBleachum, si el reverend no s'hi oposa... Sarah va estar a punt d'enfurir-se de nou.

-EnPeter Brandmann es va plantar davant de tothom, esforçant-se per enfurir-se abans que deixar-se abatre per la desesperació i el desconsol-