anglès
see red 1
Podia sentir una immensa compassió, morir-se de desig, enfurir-se o consumir-se d'amor.
2
Però qui es creu poderós, si cau en ridícul, pot enfurir-se.
3
També podia enfurir-se i acusar-me de no haver evitat l'incendi.
4
Si se li dóna corda és capaç d'enfurir-se fins a perdre el món de vista.
5
Els entrenadors i els cotxers em creuran a mi i tindran tot el dret d'enfurir-se.
6
La Carmela solia enfurir-se davant la ineficàcia de la neteja però aquella tarda no remugava.
7
L'home va semblar enfurir-se quan va treure de les escombraries una llauna que no li va agradar.
8
Tenia obligació d'enfurir-se per la maniobra d'ell.
9
El practicant va enfurir-se i vociferà:
10
El Morell va simular enfurir-se, i la Babà es va apressar a fingir que li demanava perdó a còpia de magarrufes.
11
Deixondir-se'n i enfurir-se contra la placidesa que arrossega, domina, ensorra fins a l'anul·lació, mancava de lògica i era més aviat poc pràctic.
12
I el millor seria que els negres no arribessin a enfurir-se com era evident que ho estaven l'Àvia Nanny, Accompong, Quao i Cudjoe.
13
En veure que en uns terrenys del seu feu es construïa un convent, el diable va enfurir-se molt i es va fer el propòsit d'enrunar-lo.
14
Oh, l'havia atordit de debò i probablement havia enderrocat la seva capacitat d'enfurir-se... Quina estratègia menyspreable...
15
-D'acord ,MissBleachum, si el reverend no s'hi oposa... Sarah va estar a punt d'enfurir-se de nou.
16
-EnPeter Brandmann es va plantar davant de tothom, esforçant-se per enfurir-se abans que deixar-se abatre per la desesperació i el desconsol-