Significats de esmentar la paraula en català

I ell va pujar a aquesta onada sense esmentar la paraula 'bullying'.

Probablement una família massa fina per esmentar la paraula suïcidi.

En tota la conversa amb Évole no va esmentar la paraula 'resar' en cap moment.

Era com si esmentar la paraula "germana" premés un botó que provocava una crisi emocional.

En cap moment va esmentar la paraula 'diàleg' o Esquerra Republicana, però se li va entendre tot.

El temor del sector prové de la por que crea el simple fet d' esmentar la paraula SGAE.

Però no puc esmentar la paraula prohibida.

Omella ho ha negat i Ribó ha explicat en detall què va dir, sense esmentar la paraula 'morts'.

Tanmateix, així que Horst va esmentar la paraula barcasses, els crits d'ira i de descontentament van ofegar la seva veu.

En Harry va notar una lleugera crispació en el rostre bocabadat d'en Wilhelm quan va esmentar la paraula "impossibilitat".

Tots quatre van mostrar el seu disgust perquè en els debats previs a les eleccions cap candidat va esmentar la paraula 'cultura'.

Anit, m'havia arribat un telegrama seu, que sense esmentar la paraula amnistia deia: Agrairia que m'indiqués quins casos, al seu judici, resten pendents.

Finalment, entre tots van decidir que a Roger, li explicarien que tenia la malaltia de Hodgkin, però sense esmentar la paraula maleïda: càncer.

A vegades li pregunten si està inquiet, ell simplement esmenta la paraula radical.

¿Puc exigir que esmentis la paraula "gratitud"?

Quan arribava el meu torn, esmentava la paraula filòsof i tartamudejava una explicació: "És algú que busca el sentit de la vida".