Significats de espira en català

L'espira insinuada ja no espetega, i la mirada perd interès per l'aigua.

Quan aquest segon espira, la seva mà és buida i la meva no.

R espira tots els valors que inspiren l'esperit solidari.

Podem tenir la lucidesa que la nostra existència és una espira entre dues fosques dins l'Obert?

Una espira entre dues fosques: la vida.

Però entre dues persones que s'han estimat profundament no sembla possible que pugui sorgir ni una espira d'odi.

L'àliga s'havia posat en una espira de roca molt per damunt d'ells, retallada contra el cel del capvespre.

I per quin motiu el metall fos, situat darrere el punt de col·lisió, semblava un tipus arcaic d'espira d'inducció?

Després, lentament, espira el fum.

Les trompes de l'orgue filtraren tots els sons i l'emoció em va prendre com una espira a l'extrem del cor.

Totes elles són dextrorses, llevat de rares excepcions, i quan, per atzar, l'espira és sinistrorsa, els col·leccionistes les paguen a pes d'or.

Ella espira apressadament i amb dificultat, però roman dempeus tan impassible com ell sempre l'havia poguda contemplar enmig de les personalitats més insignes.

Una espira lleu li retorna una cara esborrada, sense contorns, que no pot reconèixer, i la basarda omple el cos de violències sense control.

En Lane se la va mirar als ulls, i tot seguit va expulsar una espira de fum prima i significativa contra el seu propi plat.

Com és ara espires d'estels entre els mocadors nets del canterano.

Mir arreu les clapes de llevamans bords que treuen aquestes floretes carbassa com espires.