Significats de esquàlid en català

El seu cos, massa a la vista, era esquàlid i tou alhora.

Era incapaç de treure's del cap la imatge d'un Peter esquàlid i esgotat.

Un gatot esquàlid, amb el ventre ple de cucs, la pell tremolosa de puces.

El jardinet del centre és una mica esquàlid i abandonat.

Apol·linar ha perdut els sentits i el seu rostre, d'ordinari esquàlid, va prenent el color de la cera.

Això feia somriure l'home, els ulls blaus li brillaven i el rostre esquàlid se li omplia de llum.

El faetó es posà també en moviment i el cavallet esquàlid, per no ésser menys, inicià també un trotet animat.

Un jove esquàlid se li acostà corrent, subjectà la brida de l'euga i la va estirar fins que l'animal, ensopegant, s'aturà.

Una plaça plena de buits, paisatge esquàlid fins provocar el gest desganat d'un Rivera que es proclamà president amb massa poc entusiasme.

Sobre el pedruscall de les ribes, entre les herbes fangoses, es veia córrer una rata, passar un gos famolenc, un gat esquàlid.

Quan ell hi va aplegar, Baracat acariciava un gatet esquàlid, mig albí, l'únic que Renoc havia salvat d'un cabasset d'espart que baixava pel riu.

L'últim home, esquàlid de tan prim, tenia una dona a cada costat i girava el cap nerviosament de l'una a l'altra, segons la que parlés.

Els arbrets esquàlids de la vorera passaven amb una lentitud desesperant.

A l'hivern no creixen els rosers, i hi havia els branquillons, pansits i esquàlids com una vella fredolica.

Sota els arbres esquàlids, tot el sòl n'era ple i es veia fins a l'Argenteria una llarga sèrie de parades.

Arbres esquàlids creixien en trossos dispersos de terra sòlida, una terra que qualsevol pagès hauria considerat inútil per al conreu.