Era un escolà d'amén, fascinat per Gassol i la verbositat de l'època.
2
A la Península, la verbositat fou indescriptible; l'obsessió de fer constitucions, interminable.
3
Arriba un moment en què la seva aparatosa verbositat es fa incontenible.
4
La verbositat de l'infant desconcertava el clan i els feia ser desconfiats.
5
El comte i la comtessa estaven contents de la meva verbositat.
Ús de facúndia en català
1
La labor avançava més, però encara se li infiltrava una excessiva facúndia.
2
Congregava una munió que s'embadalia amb la seva facúndia verbal.
3
Una vegada més tot fou literatura pura i facúndia.
4
Es passejava fent grans passes damunt els gruixuts tapissos que li havia proporcionat la seva facúndia.
5
S'expressa amb la facúndia dels demagogs, però dinamita la cuirassa imposada per la burocràcia a les relacions internacionals.
6
Perquè Fuster s'explicava i explicava coses amb una facúndia incansable, però suggestiva, fascinant...
7
Gascó de naixement, per bé que normand per adaptació, afegia a la tradicional facúndia del meridional la malfiada precaució cauxesa.
8
La literatura catalana hauria d'esperar més de quatre segles per tornar a repetir amb Jacint Verdaguer un cas desbordant de facúndia escripturària i d'excel·lència poètica.
9
(L'advocat, entusiasmat de la seva pròpia facúndia, no va recordar que era a casa.)
10
-No ,perquèem moc sobre certeses -vacontinuar Danglars amb la facúndia banal del xarlatà que ha de preconitzar el seu crèdit-.