Significats de gallimarsot en català

Aquesta noia és un gallimarsot: mai no s'arregla i és molt poc femenina

La Mosca Morta, en canvi, amb els cabells a la garçon, tira a gallimarsot.

No ets un gallimarsot ni tampoc una noia femenina.

Però Déu us ajudi si feu el gallimarsot.

La mestressa d'aquell hotel era un gallimarsot, pintada com un ídol asteca i amb bigudins al cap.

I tornava a riure com un gallimarsot.

Es dreçava al meu davant, plena de ràbia, semblant a un gallimarsot de reduïdes proporcions que delirés ventríloquament.

I no és un gallimarsot.

Era una mica gallimarsot i barroera, i reia estrepitosament cada cop que ensopegava o trepitjava els peus del seu company.

Havia estat, des dels seus temps d'infantesa, una mica gallimarsot, l'Aldina, que jugava a futbol amb els nois de la plaça.

Tot plegat, els anglesos eren tots, sense excepció, uns pirates, uns malfactors manats per un gallimarsot i una colla de marquesos efeminats.

La gent, amb tot, devia errar-se, perquè un dia, amb escàndol i sorpresa general, va saber-se que l'estrafet gallimarsot havia tingut una criatura.

És el que aquí a Anglaterra en diem un gallimarsot, amb un caràcter fort, salvatge i lliure, inalterat per cap mena de tradició.

Potser això li revelarà la seva ceguesa: haver-se de veure aquí, ajaguda, a la mercè i la cura de quatre homes i un gallimarsot.

No es van estar matant els nostres avis i besavis durant tot el segle passat per ser governats per un gallimarsot priàpic i d'escàs enteniment.

Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana.