Significats de gens amenaçador en català

Segons ella, l'home tenia una actitud amistosa i no semblava gens amenaçador.

Semblava que un sol núvol escampat i no gens amenaçador enfosquís el cel.

Ja veus que el meu to no és gens amenaçador.

No tenia un aspecte gens amenaçador.

No és gens amenaçador!

Modulant la veu per tal d'infondre-hi un to més càlid i gens amenaçador, em va dir que no em faria mal.

Semblava content de quedar-se en segon terme, vigilant, però gens amenaçador, i Ayla es preguntava si percebia la por que els feia.

Llavors, amb les orelles baixes, avançà el cap, sense mostrar-se gens amenaçador, i li llepà la cara, plorinyant quasi com si sentís el dolor d'ella.

Buida de qualsevol implicació emocional, i gens amenaçadora.

No era gens amenaçadora, aquella mirada.

Després, de les parets i baixant del sostre, avançava un rengle de somriures intangibles, amables, relaxats, gens amenaçadors al principi, però massa allargats.

Aquells camins de pins i oliveres no es mostraven gens amenaçadors, però l'ambició del senyor de Manresa havia portat la discòrdia al territori.

Queia bé tant als homes com a les dones, que en general estaven disposades a sincerar-se amb ella perquè era jove i gens amenaçadora.