We are using cookies This website uses cookies in order to offer you the most relevant information. By browsing this website, you accept these cookies.
Did you know? You can double click on a word to look it up on TermGallery.
Meanings of gran patriarca in català
We have no meanings for "gran patriarca" in our records yet.
Usage of gran patriarca in català
1
Així fou com el granpatriarca va poder conèixer la mare.
2
S'havia vist convertit en un granpatriarca, pare d'un gran nombre de fills nefilim.
3
El granpatriarca, però, encara es va especialitzar més.
4
A la primera, va anar de poc, amb Bene Vijuescas de granpatriarca de les forces progressistes.
5
Mimoun va deixar hibernant la seva tasca de granpatriarca, només volia oblidar-ho tot, desfer la maleta definitivament.
6
Mimoun devia estar mig atemorit i mig emocionat de tantes coses noves, tot i que hauria d'acabar sent l'últim granpatriarca.
7
I sabeu què era allò que aquells malnats anomenaven "l'ungüent sagrat?" La merda, amb perdó, del seu granpatriarca Dulinkar!
8
Aquella pràctica s'estengué tant que amb la del granpatriarca no donaven l'abast i hi hagueren de barrejar la d'altres patriarques i bisbes.
9
Es, segurament, qui personifica més bé aquest moviment polític que, precisament, arriba al seu auge en el moment que el granpatriarca es retira.
10
L'avi només podia moure el cap a banda i banda perquè Mimoun ja començava a ser el granpatriarca que li prendria el relleu.
11
El gran Aram, besnét de Haïk que era besnét de Jàfet que era fill de Noè, havia estat el nostre granpatriarca en temps passats.
12
Wiz deia que es gastava 10.000 dòlars al mes en marihuana i, per descomptat, aviat s'avindria amb Snoop Doog, el granpatriarca del hip-hop fumeta.
13
És la seva història i la història de l'últim dels granspatriarques que formen la llarga cadena dels avantpassats de Driouch.
14
-Lesdefecacions del granpatriarca han beneït els nostres guerrers -diguéel rei de Cesarea als qui l'envoltaven-.
15
S'explica, per exemple, que dos dels granspatriarques jocfloralescos, Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer, van reptar-se a un duel per una qüestió ortogràfica.