Però ho sé, somniar és gratis, i això no és més que una gran utopia.

Així, aconseguiríem la gran utopia de Calípolis, on Plató preferia reis que poguessin filosofar a filòsofs que regnessin.

Grans utopies es van esfumar a finals del segle passat i la normalitat democràtica -¡beneïda sigui!- comporta disgustos.

No es tracta de renunciar a la gran UTOPIA, es tracta de valorar el moment polític concret em què ens trobem.