No hi ha receptes en l'edició, però sí certa lògica malgrat tot.

No hi ha receptes màgiques, però sí moltes ganes de fer-ho bé.

Al País Valencià i a les Balears hi ha receptes similars.

És evident que a aquestes alçades no hi ha receptes màgiques.

No hi ha receptes màgiques però, amb permís, llenço tres idees.

El vaig escoltar sí, però és cert que no hi ha receptes miracle.

També hi ha receptes de canelons farcits d'albergínies, de carabassó, amb samfaina o amb bolets.

Hi ha receptes molt clares que defineixen el que ha de ser un bon comunicador.

I ben entès, no hi ha receptes que valguin.

Doncs reconec que no hi ha receptes màgiques.

No hi ha receptes: les que hi havia estaven equivocades, i les noves que creem erraran també.

I encara que no hi ha receptes màgiques, sí que hi ha un ingredient fonamental: la comunicació.

Hi ha receptes romanes i àrabs que encara són vives, mentre que el Colosseu de Roma cau.

No hi ha receptes, ni trucs màgics.

A mi no m'agrada posar-hi tomàquet perquè humiteja massa la sèmola, però hi ha receptes que també n'inclouen.

Absteniu-vos els que espereu trobar una cosa així en aquest llibre: aquí no hi ha receptes, hi ha reflexió.