Significats de imploració en català

Com una imploració que sortia d'algun lloc recòndit del seu interior?

I en seu fragor alegre es distingeix la imploració, trista i desesperada: Un poeta!

Va fer un petit gest d'imploració amb la seva mà no enguantada i sospirà.

Cap raonament, cap protesta, cap imploració no vols escoltar.

Hi he vist, potser m'erro, la imploració d'un favor.

I, acabada aquella dolorosa imploració, s'escapà de sos llavis un credo fervent com cap no n'hagués resat.

Miss Marple respongué amb un somriure d'imploració.

No li sortí cap pregària d'imploració.

Era quelcom horrible, tràgic i misteriós, aquella fictícia calma, que els esgarips angoixants, desesperats, s'alçaven com una imploració suprema en la pau nocturna.

La imploració va passar de boca en boca entre els qui s'apinyaven al petit pati a l'altra banda de la tanca de brossa.

Qui sap si les imploracions no estaven impregnades d'alegria?

I aquí va començar una escena interminable, un seguit de plors i imploracions per part seva.

Tanmateix, els morts són sords a les nostres imploracions, i per això vam provar de consolar-lo.

A pesar de les seves imploracions i de les seves súpliques, jo tenia decidit de no acompanyar-les.

Potser ho havia fet per entendrir-me... Però, llavors, no hauria intentat primer els mètodes corrents: llàgrimes, protestes, imploracions?

Els déus solen venjar-se, i fou debades que, després, intentà d'apaivagar la deessa amb un excés d'ofrenes i d'imploracions.