Significats de importunar (importunava) en català

Ella importunava, exigia atenció i es negava a deixar-se intimidar quan ell bramava.

Que evitava els contactes i, revers positiu, que mai no importunava el seu entorn.

Vigilava contínuament el nadó, en qualsevol cosa creia veure símptomes de malaltia, importunava el metge.

Segurament el devies repetir moltes vegades quan el meu espectre importunava els teus insomnis."

Una persona prima d'ulls enfonsats importunava una noia preciosa, i aleshores l'Andrei es va quedar petrificat.

Podia haver-ho intentat com havia fet altres vegades, però estava tan relaxada que res no la importunava.

Perquè tots i cada un dels presents coneixien el poder i la fúria d'Àrtemis, quan se la importunava.

La informació semblava contradictòria, però a la Viana li va semblar entendre que aquelles criatures no l'atacarien si ella no les importunava.

Si tenien diners per gastar, eren poc o molt simpàtics i no tocaven els collons amb ximpleries religioses, ningú importunava els nouvinguts.

Quan algun súper tornava les safates per estar caducada la mercaderia, es limitaven a canviar les etiquetes Cap d'aquests entrebancs importunava la parella xinesa.

Allò va empitjorar la meva situació, perquè la comtessa importunava el meu pare recriminant-li que donés allotjament a palau a un individu tan violent.

Tement importunar l'elf amb més interrogants, Eragon es concentrà en el menjar.

La decisió podria importunar l'Aràbia Saudita, però a penes li faria mal.

Se sobreentén que no The d'importunar amb cap mena de requeriment.

Li asseguro que no voldríem importunar el seu amic, l'home amb qui estava.

Hem decidit no importunar Betteredge anant a supervisar la casa avui.