1
Mentre xarràvem, sentia un impuls irrefrenable d'acaronar-li'ls, de besar-li compulsivament els braons.
2
No era l'amor boig i apassionat d'en Martí, l' impuls irrefrenable dels disset anys.
3
Un reconeixement molt allunyat del que va tenir quan el seu quadro provocava l' impuls irrefrenable de ser visionat.
4
Malgrat l' impuls irrefrenable de fugir, la seva ment analítica li va dir que fes l'únic moviment lògic: cap moviment.
5
Però també tenia la certesa que un designi superior havia engegat aquell impuls irrefrenable per trobar-me amb la Macarena.
6
Probablement fou un impuls irrefrenable.
7
En Gudbrand va sentir un impuls irrefrenable d'arrencar l'enorme ull de mirada fixa del cap del líder de la secció.
8
El meu sentiment de culpabilitat cedeix a l' impuls irrefrenable i als sis mesos aquest descobriment fisiològic m'aboca a una anèmia greu.
9
Havia arribat a l'illa fugint, però també impulsat per una força interna, per un impuls irrefrenable que no s'explicava d'on venia.
10
Llavors va sentir un impuls irrefrenable de suplicar-li per enèsima vegada que la perdonés, però sabia que ja era massa tard.
11
Els detalls ínfims, les precisions exquisides de la supercasa de Tortosa, la seva immensitat històrica, li sortien de la gola amb un impuls irrefrenable.
12
Mayayo ho va confessar tot, menys el mòbil del crim, perquè "li feia vergonya", i va dir que obeïa a un impuls irrefrenable.
