Significats de inconseqüència en català

Seria millor que hi anéssiu amb mi -afegíamb una certa inconseqüència.

I, tot exclamant-nos així, no vèiem la inconseqüència en què quèiem.

Quan la inconseqüència impertinent i fàcil es converteix en un tic?

Quina inconseqüència i quina feblesa en els qui es veuen continguts per tals cadenes!

Que ella cometi aquesta inconseqüència no vol dir que la premsa l'hagi de seguir.

La seva grandesa és la seva inconseqüència.

No es pot tenir la inconseqüència de renunciar al consol d'un fill sense perdre el neguit de mare!

Aquestes rauxes d'inconseqüència revoltaven les persones que la coneixien; s'indisposaven contra ella, la feien creditora a admonicions i censures.

Aleshores, a Ferran, malgrat la seva innocència, va semblar-li que endevinava en els ulls de Maria Lluïsa l'explicació d'aquella inconseqüència.

Wilt seguiria el seu camí independent i faria un bon ús de les seves grans capacitats per a la inconseqüència.

Més enllà de la inconseqüència i el paternalisme, em sembla que, efectivament, hi ha una manera d'internacionalitzar la qüestió molt evident.

Aquesta inconseqüència pueril hauria fet que al pobre Fuster se li ericessen els pèls del bigot: ¡El qui viu, quantes coses veu!

L'home observava la seva pròpia inconseqüència, que el feia recalcar certs accidents de la vida de Tess com si fossin trets essencials.

Estava reservat a la més prudent, a la més modesta de les dones donar l'exemple d'aquesta inconseqüència; perdoni'm aquesta paraula, que escapa a l'amistat.

Certament, rebo Monsieur de Valmont, i el rebem a tot arreu; és una inconseqüència més per afegir a mil d'altres que governen la societat.

Així, a la seva prosa és freqüent ensopegar inconseqüències sintàctiques d'aquest estil: