Per entendre aquesta impropietat aparent, calia investigar el símbol.
2
Dir "caçadors" no és cap impropietat, perquè caçaven aquests animals amb les mans nues.
3
La doctora Moll i la seva elegància sorruda no li van tenir en compte la impropietat del terme.
4
Cadascú és lliure de pensar d'acord amb el que creu, però seria una gran ingenuïtat i impropietat creure que aquests raonaments siguin un pensament filosòfic.
5
¿Com, en Melrosada, volia empendre l'arriscada prova d'enamorar la Isabel sense fer-se càrrec de la impropietat d'aquella peça arcaica?
Ús de indecència en català
1
Quina indecència, havia rondinat la tia Carme quan va veure les mitges.
2
O ja ho sabia però ho consentia per covardia o indecència malvada?
3
Mentrestant, seguirem utilitzant twitter, whatsapp i similars per a desemmascarar la indecència.
4
La indecència moral del PP és tan gran que crida la indignació.
5
Segueren en un restaurant barat, indecència que colpí Isaac de manera desfavorable.
6
Denegar-nos-el seria una indecència política, justament ara, quan més falta ens fa.
7
Anne-Marie l'assistia amb abnegació, però sense portar la indecència fins a estimar-lo.
8
La indecència no és que un vell ric vulgui aprofitar-se d'una jove.
9
Si algú s'assabenta d'aquesta indecència, seria la seva ruïna, la de tots.
10
Vantar-se d'haver-se carregat el sistema sanitari català és una pura i simple indecència.
11
Considera que una despesa en pistes d'esquí en vessants meridionals és una indecència.
12
I ho repetisc: voler polititzar una ONG és una indecència política i moral.
13
Considero una indecència externalitzar feines pròpies d'una administració; ho faci qui ho faci.
14
I també de la indecència de qui prejutja des dels prejudicis.
15
Persones com tu feu que la indecència es visqui amb naturalitat.
16
Tota una humiliació i un símbol de la indecència absoluta d'un estat corromput.