1
I aquest matí ha dit que no pensava acceptar cap invitació a sopar.
2
Albert no es podia treure del cap aquella invitació a sopar a casa dels Péricourt.
3
I doncs, què passa amb aquesta invitació a sopar?
4
Heu acceptat la invitació a sopar de l'Ambaixada Italiana..., un sopar en honor del Signor Maribor.
5
No pas la part d'ell que esperava la resposta de la Rakel a la seva invitació a sopar.
6
Sarah declinà la invitació a sopar.
7
No esperis una invitació a sopar!
8
Està segur que hi trobarà l'anciana baronessa del pis de sobre, que ve a insistir per la invitació a sopar.
9
Més endavant va acceptar una invitació a sopar a casa d'en George i l'Eleanor Arthur: barra lliure i molta gent.
10
Al cap de tres dies, després de fer-se pregar una mica, la Rena accepta una invitació a sopar amb el professor.
11
En Montalbano només s'havia descuidat un detall completament irrellevant: la invitació a sopar de la Giovanna que ell havia acceptat a ulls clucs.
12
La seva invitació a sopar mostrava el seu punt de vista: jo acceptaria la seva traïció amb la mateixa facilitat que ell l'havia comesa.
13
Quan va obrir la capsa va caure a terra una targeta de cal·ligrafia impecable, que contenia una invitació a sopar per aquella mateixa nit.
14
En Pal va marxar a última hora de la tarda, després de declinar una invitació a sopar: valia més que en Richard no el veiés.
15
Invitacions a sopar, a fer un cafè i sempre, la (poca) indumentària pel mig.
16
Aquella nit, com sempre, havia refusat les invitacions a sopar o a passar una estona a casa dels amics.
