Lambertus, que començava a orinar gotes de sang, caminava ara per pura obediència.
2
Lligà Lambertus en un arbre esquifit i s'atansà a l'ombra.
3
Adéu, Lambertus, li va dir sense tombar-se, quan se n'anava, carregat amb la sella.
4
Si algun dia tinc un cavall es dirà Lambertus i el Khàim que s'enfadi si vol.
5
Quan en recollia l'última, encara li va semblar percebre una lleugera tremolor en el cos del Lambertus.
6
-Esperoque em perdonis, estimat Lambertus -vadir-li a cau d'orella.
7
Lambertus va aixecar el cap.
8
Quan el sol va sortir sobre el camí nevat, va fer aturar el Lambertus i obrí la bossa de monsenyor.
9
(Lambertus, quin nom més bonic per a un cavall.
10
- IllavorsLambertus em va salvar.
11
El camp no estava nevat però el vent que provenia de llevant, potser de casa vostra, era terriblement gelat i frenava l'avenç del Lambertus.
12
(Qui digui que Lambertus no és bon nom per a una cavall és que no té entranyes).
13
Abans d'esperar que estigués del tot mort, el Barukh, després d'encertir-se que estava ben sol, va obrir la panxa del Lambertus amb un moviment precís.
14
-Sortn'he tingut, del Lambertus, perquè és una bèstia fidel i abnegada que m'ha salvat dos cops de la mort segura.