Significats de llagrimejar en català

S'adonà que l'ampolla ja s'havia acabat, i el desconsol gairebé el féu llagrimejar.

Els ulls li coïen, li picaven i no paraven de llagrimejar.

No m'havia adonat que m'havien començat a llagrimejar els ulls.

Va llagrimejar durant tot el camí de retorn a Miravalls.

Cremava un encens que venia embolicat amb paper d'alumini i que em feia llagrimejar.

Va aixafar el cigarret; el fum li va fer llagrimejar.

Només que els seus ulls envermellits començaren a llagrimejar.

I només quan vaig tancar-los començaren a llagrimejar.

Van quedar-se mirant tanta estona que a en Harry li van començar a llagrimejar els ulls.

Les finestres, que Iuri Andréievitx havia resseguit amb màstic, segons les instruccions del preparador, començaren a llagrimejar.

El dolor em feia llagrimejar els ulls.

Jo me'l mirava tan fixament, ho provava d'entendre amb tanta intensitat, que els ulls em van començar a llagrimejar.

Ja de molt menuda tenia aquella manera de llagrimejar sense motiu, amb l'aire d'una víctima de la brutalitat del món.

Les parts fins llavors intactes s'encenien de cop, sota un foc alimentat pel vent a ratxes que feia llagrimejar els homes.

D'aquí res els plàtans començaran a treure fulles, les partícules de pol·len dansaran a la llum del sol i els al·lèrgics començaran a llagrimejar.

El fum se li va ficar als ulls, que de sobte volien rebentar com globus massa inflats; el va fer llagrimejar, el va encegar.