Significats de llambrejar en català

A la finestra hi començaven a llambrejar els primers llums de la perifèria.

Alguns fils de lluna feien llambrejar una mena d'armes que no havia vist mai.

El llum de la paret va fer llambrejar la tanca de plata en forma d'hèlix.

Les màscares de plata no es movien: la claror de les llunes les feia llambrejar.

Alguna cosa platejada va llambrejar sota el sol.

Però no va arribar a abaixar-la, perquè l'atxa, amenaçadora, va llambrejar a la mà dreta de l'Hug.

Era primavera i el sol feia llambrejar les manilles del doctor com si fossin rellotges de polsera.

Aquella afrau era tan fonda i estreta que el cel era fosc i s'hi veien llambrejar petits estels.

Aquells ulls reflectien la flama vermella quan era vermella, i groga quan era groga, i desapareixien un instant però de seguida tornaven a llambrejar.

Els dos ullals que li sortien als dos costats de la boca, enorme i circular com una mitja lluna oberta, van llambrejar amb alegria.

Al bell mig de la coma, hi llambrejava un únic diamant blanc.

Un llaç lluent, lleu, llagoter, llambreja tot llangorós a llevant dels llaguts.

A l'altar major llambrejava la custòdia d'or, cisellada de pedres precioses.

Perquè devia sentir que alguna cosa li llambrejava als ulls com un far.

Les escates els llambrejaven sota el sol com pedres precioses brunyides i brillants.

Els llampecs encara llambrejaven molt lluny entre les muntanyes del sud.