L'organització ha preparat diferents circuits per donar cabuda a les diferents categories.
2
A la llista de país tindrien cabuda polítics d'aquest perfil i trajectòria?
3
Va habilitar el club Salmedina d'aquesta localitat per donar cabuda als nois.
4
Famílies, joves, gent gran i elements del Seguici Festiu hi tenien cabuda.
5
Són trinxeres més que espais fluids on tingui cabuda la conversa adulta.
1
Un udol més agut d'en Winston arrencà un comentari a l'impacientat majordom:
2
Per tant, la decisió, l'ha agut de prendre la sobirania del poble.
3
L'aspecte agut és l'altre, la inoperància del saber de llegir i escriure.
4
Després es va sentir un crit agut proferit per un dels gnoms:
5
Se sent un altre crit agut, aquesta vegada crida el meu nom:
1
L'FMI ha retallat en dues dècimes la mitjana de creixement dels 19.
2
La certesa, davant del mirall, que en Rasheed s'havia retallat les celles.
3
A dins hi havia una altra fotografia, que també havia retallat algú.
4
Vist de prop, el seu bigoti es veia espellofat i mal retallat.
5
El paisatge retallat de Tossa, des del mar, un dia de maig.
1
Amb un cigarret als llavis, segueixo el fil de l'aigua del mollet.
2
L'ex de l'CF Mollet UE va portar de corcoll els defensors andorrans.
3
Totes tres havien vingut des de Mollet del Vallès amb les famílies.
4
Mollet L'alcalde Josep Monràs explicant a la premsa els detalls del parc.
5
Mollet La zona de jocs infantils del flamant parc de les Pruneres.
1
El taverner ens va explicar en el to més confidencial del món:
2
El taverner, molest per l'empenta, es va encarar amb els dos nouvinguts.
3
Esperava que el taverner sabés poc sobre assumptes de dones per creure-s'ho.
4
Si resulta que eren soldats embriagats fent-li la gara-gara al taverner, què?
5
El taverner en tenia de vuit menes en aquell lloc tan aïllat.
1
Posà el cabot pelut sobre la taula i tot de sanglots li sacsejaren el cos.
2
Sacsejà el seu cabot pelut.
3
Si l'actual majoria impulsa una llista, Cabot hi tindrà un paper important.
4
Al carrer d'Olzinelles no el devia conèixer ningú, el senyor Ramon Cabot.
5
Cabot, però, assegura que no es veu amb cor d'anar-hi cada dia.
1
Em sento com un capgròs perdut enmig d'una banyera infinita d'aigua calenta.
2
L'aigua de la banyera està bullint, només podia pensar en el capgròs.
3
Ni l'angelet aquell capgròs i curt de vista que surt als quadros.
4
Finalment, el capgròs va començar a caminar una mica més de pressa.
5
Però pel quejo he vist, aquest capgròs no està al teu nivell.
1
Em vaig ajuntar amb els meus peons i vam seure a la sama del nostre llaüt.
2
L'escàlem de Segarra s'havia fet ascles i el peó va anar d'esquena contra la coberta de la sama.
3
U La Roser Carol en fa unes quantes de notables: Suma-hi una sima lligada a la sema de la sama en aigua soma.
4
En aquesta ocasió Sama presentarà una creació on recrea, explica, el calor i les arenes africanes.
5
Victòries vallenques de l'AE Claret i l'AAEET a Tercera Catalana masculina de bàsquet, davant del Sama Vilanova i Casal Vilafranca, respectivament.
1
La llissa de la fotografia és del mercat de Vinaròs.
2
Entre els autòctons, destaquen els barbs, algunes anguiles, una bagra i només una llissa.
3
També es pot rostir, com la llissa.
4
La llíssera també diu que és propera, coneguda com grossera hi ha la llissa que rellissa per Eivissa.
5
Però no van atrapar cap llissa.
1
La larva esdevé crisàlide, la crisàlide papallona, el cap-gros granota.
2
El petit cap-gros va creixent per fer-se granota.
3
Sou un vell cap-gros que fa el llest.
4
El catxalot és un animal poc agraciat, més aviat cap-gros que no peix, segons una observació de Fré-dol.
5
Ramon Torramilans Podemos recollirà la voluntat de molts cansats de no fer res mes que de cap-gros a les manis.
1
I amb això, i una mica d'orada i de llíssera que ens queda, haurem d'anar passant.
2
Per la costa creuen que les fadrines que mengen llíssera aquesta nit, no arribaran a casar-se.
3
Qui és ric, tros de llíssera fangosa!
4
La llíssera també diu que és propera, coneguda com grossera hi ha la llissa que rellissa per Eivissa.
5
Un llampec d'escata es produí entre dues aigües: una corpulenta llíssera seguia, ventre en l'aire, una trajectòria per demés incongruent.
1
Per celebrar els vint anys de la cita s'estrenarà un cabeçut.
2
Amb el lema Estimar és una festa mostra un cavallet i un cabeçut festejant.
3
Es tracta de dos models diferents de samarreta, amb la figura del cabeçut com a protagonista.
4
Els vasos porten un dibuix de Tavi Algueró que representa un cavaller i un cabeçut que es fan carícies.
5
La línia també inclou una bossa de roba amb un cabeçut estampat.Tant el disseny com la forma de producció és artesanal.
1
Donzella Coris julis Carrer de la Donzella, Vinaròs La bella donzella, juliola joliua, guiula o senyoreta boniqueta.
2
En canvi, els altres diuen: Palafrugell peix fregit, julioles a la brasa.
3
Vint-i-vuit julioles i una pinta més grossa que la meva mà.
4
A Palafrugell tots som iguals: peix fregit, julioles a la brasa...
5
Juliola Trigla lucerna carrer de la Juliola (Vinaròs) Que la juliola és un peix, ja ho sabem.
1
En total seran 30 primeres estrelles d'aquest reconegut i prestigiós circ xinès amb la companyia dels pallassos Caluga.
2
L'espectacle, un viatge a l'Orient a través d'arriscades acrobàcies, coloristes decorats i sumptuosos vestits, comptarà també amb l'humor de la nova generació de pallassos Caluga.
3
Genís Matabosch va detallar que han convidat els pallassos Los Caluga de Xile per aportar "les rialles" després de viure "els esglais" de les acrobàcies.
1
Avençam darrere el Miquel, mújols, sense badar boca, mirant pertot arreu, cercant el caminoi.
1
El necessitava: "El meu capd'ase no pot passar-se dels vostres doctes consells".
1
L'única pega és l'Evan, i que no he preparat cappla C.
2
Segons en Chaleg, el cappla pot donar ordres al llop d'atacar.
3
El cappla va repetir el gest, tot fent un pas enrere.
4
No obstant això, avui dia no s'ha executat cappla de senyalització.
5
Jesse i jo vam començar a treballar junts sense tenir cappla.
1
Tampoc no sembla que rera d'aquesta renúncia a militar a ERC hi hagi cap plà preconcebut ni llargament estudiat.