1
I liquida també el remaleït mahometà que l'acompanya.
2
Un oficial mahometà es trobava al mig de l'aldarull i tot d'una va fer un crit.
3
Hauràs de ser cristià o mahometà o jueu!
4
Aquest colltort mahometà ja no deu tenir més carn que la que pot engolir un pinsà!
5
Però no, per Déu, que és mahometà!
6
Pels miracles de Maria i les aigües del bateig, juro que no deixaré un sol mahometà amb vida!
7
Pel cantó mahometà encara resistien sota una granissada de pedres, quan van veure que el camí del mar era lliure.
8
Aquest monarca, potser avui ja difunt, era mahometà i tenia una biblioteca més gran que la de qualsevol rei cristià.
9
Una nit suplicava a un mercader armeni, l'altra a un mahometà, l'endemà a un magnat grec..., i sovint als falaixa, també.
10
Aquest mahometà havia partit cap al desert, per trobar el lloc on les mesquites desapareixien i emmudia el cant del muetzí.
11
Assegura ("Heterodoxos", volum II) que l'apostasia de Tur-meda (es féu mahometà a Tunis) tingué un origen moral: una passió carnal.
12
L'altre és a la ciutat sagrada de Somnauth, que fou saquejada i destruïda al segle onze pel conqueridor mahometà Mehmet de Ghizni.
13
Puc ser una mica budista, una mica mahometà, una mica cristià, bastant càtar...; moltes coses, però no tinc una línia clarament dibuixada.
14
El mahometà, que porta sandàlies, té el dit gros del peu separat de la resta, per tal com hi sol passar la corretja.
15
La seva pràctica de la fe mahometana és, sens dubte, més distesa.
16
Les cúpules pertanyien a viles mahometanes, i les creus a poblacions cristianes.