Significats de mica eixelebrat en català

En Bernat era una mica eixelebrat, tenia idees rares, ho reconec.

Sí, prenem partit pel fadrí airós i pobre, una mica eixelebrat.

Però l'Aberforth sempre havia estat una mica eixelebrat, pobre noi.

A vegades és... una mica eixelebrat.

Ja ho veurem, professor Snape, ja ho veurem... És cert que el noi ha estat una mica eixelebrat...

Una dona una mica eixelebrada, francament, no se sap adaptar als nostres costums.

Quan rememoro l'experiència em sembla una mica eixelebrada, però alhora plena d'una aura gairebé evangèlica.

Creia tenir una filla una mica eixelebrada; però aquesta circumstància més aviat l'afalagava que el captenia.

Aquests animals són un mica eixelebrats!

Potser és una mica eixelebrada, una mica tossuda, però també massa innocent i confiada, la persona menys cínica del món.

Una es pregunta què hi havia amagat al darrere... Personalment sempre he pensat que la noia semblava una mica eixelebrada.

- Amiem feia l'efecte d'una mica eixelebrada.

-Peròoncle Boriška... És veritat, en Mel és una mica eixelebrat, però és un bon noi.

No és que uns catalans una mica eixelebrats tinguessin aquesta percepció: aquesta era la percepció arreu d'Europa, abans de la Primera Guerra Mundial.

-Unamica eixelebrat, dius?

-Novull dir que no tingui un bon cor -vadir la professora McGonagall a desgrat-,però heu d'admetre que és una mica eixelebrat.