Encara no tenim significats per a "mirar embadalida".
1No vaig poder evitar mirar embadalida les dues dones i el seu secret.
2La tia se'l va mirar embadalida.
3La Glòria se'l va mirar embadalida.
4Res no em destorbaria de mirar embadalida aquell cos que per primera vegada vaig veure nu, que per primera vegada se'm lliurava.
5Se'l mirava embadalida perquè les joies tan artístiques com esplendoroses serien seves.
6L'anciana ens mirava embadalida; el nostre paroxisme feia tremolar la casa.
7Sóc molt afortunada -diguéla Jetàmio, mirant embadalida el seu company.
8La Teresa també s'ho mirava embadalida: era el seu primer gran viatge en tren.
9L'Alice se'm va quedar mirant embadalida un instant i llavors va parpellejar ràpidament per recuperar-se.
10Em va donar la caçadora mentre me'l mirava embadalida.
11La meva mare, mentre se l'escoltava, se'l mirava embadalida.
12Creus que no m'adonava que et mirava embadalida?
13L'Alícia mirava embadalida el seu plat, sense tocar-lo.
14Ell sempre representava que era un príncep indi fort i atractiu, i jo el mirava embadalida.
15Mirà embadalida la llum titil·lant i el fum que s'esmunyia, i feia espirals, cap al sostre fosc.
16La Marianna se'l mirava embadalida i alleugerida.
Aquesta col·locació està formada per: