1
Jo era el que era gràcies a allò, i aleshores me les mirava orgullós.
2
El botiguer, que l'havia seguit i que mirava orgullós la ciutat i el paisatge, va assentir.
3
El vescomte de Cardona mirava orgullós el seu fill mentre que als ulls del de Besora s'abocava un esclat viu, barreja de sorpresa i ironia.
4
-Lamirava orgullós, com si fos obra d'un fill seu-