Significats de nafrar en català

Cap altre no m'ha ferit l'esperit ni m'ha de nafrar mai el cor.

És un esperit obertament sentit allò que el condueix a nafrar uns papers curulls d'amor, desig carnal, consciència nacional i enigmes interiors.

Després retornà ràpidament i amb fúria reduplicada, de manera que no hi havia res que pogués resistir-se-li, ni arma que el pogués nafrar.

Los dos reis s'acostaren tant a Tirant, que ab punta d'espasa lo nafraren.

E lo Soldà demanà-li d'on venia e com era estat nafrat lo seu rossí.

A mi, les monedes dels mitjons se m'havien escor­regut cama avall i em nafraven els turmells.

Els peus negrosos se'm nafraven, els tenia plens de butllofes pel fred, el trot i la intempèrie.

El secret li nafrava el pit.

La màgia aviat féu efecte i, nafra a nafra, el dolor anà minvant, malgrat que no desaparegué totalment.

"(10) ítem, massa dormir e massa vetllar, lo cap e la memòria nafren".

La carn es nafraria i arribaria a sagnar sense interrupció... Quina diferència hi ha entre aquest procediment i el d'Apol·linar?

¡Que no deuen tallar les armes d'amor, no han de rompre, no deu nafrar l'enamorada llança!

Hom pot pensar que ella havia utilitzat Michel per als seus plans: escapolir-se de la penosa realitat que nafrava la seva adolescència.

Havia estat tant de temps sense muntar que les cuixes se li nafraven i amb la manta de pell anava molt millor.

Va reprimir una exclamació de dolor en sentir que la fricció li nafrava els palmells de les mans, però no es va aturar.

-Desitjoque no arribi a nafrar ningú, doncs, veu's aquí -féuJane, no menyspreant del tot una hipòtesi que feia fonedisses unes quantes calamitats imaginàries.