Des de l'altra punta del refugi li arribaven els gemecs de la nena ploranera.

I la nena ploranera, tampoc.

Aquella ciutat buida l'espantava gairebé més que la fortalesa cremada on havien trobat la nena ploranera i la dona manca.

Deia que semblava una mostela, que no era veritat, però no podien continuar dient-li nena ploranera, ara que havia parat de plorar.

Bé, tenim aquí una nena ploranera i preciosa, nascuda entre la xiuladissa i els espetecs dels petards, i que no té nom.

Alguna cosa va topar amb la seva cama i quan va mirar va veure que la nena ploranera se li havia abraçat al turmell.

Van córrer cap al graner i, en aquell moment, l'Arya va veure la nena ploranera, enmig del caos, envoltada de fum i de mort.

-Emva preguntar mirant-me amb el cap bandejat i fent de nena ploranera.