Significats de ofuscar (ofusca) en català

La seva condició de símbol ofusca i enfosqueix a tota la resta.

És molt exigent amb la feina, cosa que no ofusca gens en Tomeu.

Quina veritat tan real és que l'odi ofusca el pensament.

Beneït aquell la fama del qual no ofusca la veritat.

És curiós constatar que la fama d'un tresor sempre ofusca la dels seus predecessors.

Que aquesta gent et doni lliçons… Aquest capítol ofusca especialment Albano, que canvia el gest.

El dimoni, em va confessar, ofusca la raó i fa que els homes es perdin.

Un cavaller o una dama ens arriben al cor, mentre que l'excés ens atordeix i ofusca.

La resta no és més que una il·lusió que ens enganya, i ofusca la nostra contemplació del que és Diví.

En el fons, sóc l'home del present i no penso en el futur si no ofusca el present amb ombres evidents.

Heus aquí que el front s'arruga perquè tota paraula està composta de moltes lletres i el present imperiós ressorgeix i ofusca el passat.

Va ser en aquell sofà que vaig vessar les llàgrimes més amargues, El plor ofusca les pròpies culpes i permet acusar el destí, sense objeccions.

L'odi que els han inoculat és tan primari (tan pròxim a l'enveja, perquè no és sinó enveja marcida pels segles) que ofusca la raó.

-Unarevel·lació com aquesta -afegiajo- ofusca qualsevol.

No us deixeu ofuscar per la virulenta associació d'idees que acabeu de llegir.

Un vel bategant de ràbia va ofuscar la visió d'Eragon.