Torna a sentir aquella olor peculiar, treu la flassada i aparta una manta grisa.

Una olor peculiar a l'aire, un deix de fermentació.

Per mi una olor peculiar del nostre paisatge olfactiu.

L'arma feia una olor peculiar; per l'oli, potser, o per la funda de pell tacada d'oli.

Al principi va notar una olor peculiar, estranya.

Una olor peculiar, que augmentava en arribar a l'estany i ho envaïa tot, li va assaltar l'olfacte.

Tenia una olor peculiar, dolça i terrosa.

Els carrers obscurs, una olor peculiar (olor de pluja) i algú queixant-se que li fa mal la cama.

Cada un de nosaltres té una olor peculiar, i la por fa que la gent desprengui una olor més intensa.

Ell es va inclinar cap a mi (feia una olor peculiar, de roses i cuir aromàtic), i va murmurar:

La barreja feia una olor peculiar i el color marró i la consistència fangosa no li resultaven familiars ni li inspiraven confiança.

Aquella bola em va atraure amb la seva escalfor i la seva olor peculiar que anys més tard em va tornar a emocionar.

I cada estufa, cada foc, té una olor peculiar, una vida pròpia, una manera de respirar, fa uns sorolls més o menys incongruents.

I al capdavall fins i tot destil·là aigua, aigua del Sena, l' olor peculiar de la qual li semblava que valia la pena de conservar.

Arrufava el nas a causa de l' olor acre de l'ozó; era una olor peculiar, ardent, però no de foc, res tan terrenal com això.

Van entrar en un vestíbul amb el terra de linòleum tacat, on una olor peculiar els va rebre a l'instant, com un representant oficial invisible.