Significats de ominosament en català

Les finestres dels edificis de maó groc, esbatanades, la miraven ominosament.

Esperonat per un silenci que creixia ominosament, l'Steegman va dir:

Tímidament es van començar a obrir locals comercials que havien passat anys ominosament tancats.

El general Kallner estossegà ominosament per tal d'escurar-se la gorja.

S'aturà un moment, estantolat a la barana, damunt la qual penjaven ominosament els peus d'ella.

Els fanals penjats a través dels carrers oscil·laven ominosament.

L'aspecte de l'Stilton era ominosament oficial.

El cotxe encara no havia arribat a la clariana, però podia veure els llums entre els arbres que s'acostaven inexorablement, ominosament.

En llegir-la, la cara se li enfosquí, la boca formà aquella ratlla que Wall Street coneixia tan bé, i les celles s'arrufaren ominosament.

Un passatge que va trobar en un llibre que Walter havia deixat al lavabo del pis de dalt, ominosament, no li havia marxat del cap.

Mentre passat i present s'uneixen ominosament, tant pare com fill aprenen la incòmoda veritat: a vegades la foscor ve de llocs inesperats", diu la sinopsi.

-Sangi fetge, si em permeteu dir-ho -exclamàel de Missouri, rient ominosament-.

-M'agradaverificar les coses personalment -vareplicar la nyoreta Magnòlia, ominosament-.

"No lamentis el futur" -vaig dir ominosament- "nitinguis por del passat!"

-Sinceramentespero que sí, Fallow -vadir ell ominosament-.

-Era"de veritat" -liassegurà ella, ominosament-.