La cabellera li queia en ones de pedra que li cobrien l'esquena nua.

I les grans ones de pedra de la Serra s'ompliren de flaixos lluminosos.

Ens quedem sense paraules, petits i insignificants, mentre les ones de pedra tronen muntanya avall.

Cantaré les ones de pedra vibrants de la serra de Tramuntana, i les lluentors del peixos dins l'aigua del safareig.

Sé que les ones de pedra de les muntanyes em fan companyia i que cap tempesta dels guerrers que ataquen arreu arreu em destorba.