Encara no tenim significats per a "perdre facultats".
1Ja em pensava que començava a perdre facultats.
2Envellir implica perdre facultats físiques i mentals.
3Ned Beaumont deixà caure de nou el cap al coixí, i digué: -Esveu que començo de perdre facultats.
4Ens hem autoconvençut que és natural perdre facultats físiques i mentals amb l'edat i suportem estoicament les seves conseqüències.
5Anys més tard, dona Maria Antònia, que començava a perdre facultats, a declinar, m'assegurà que aquella criatura s'assemblava a mi.
6Estava molt sol, no s'alimentava bé, i perdia facultats de manera esgarrifosa.
7La persona gran perd facultats però no té per què perdre valors.
8Anava perdent facultats; en el crepuscle de la seva carrera, s'estava abandonant.
9T'estàs fotent vell, Esteve, pensa, perds facultats, i això no pot ser.
10És clar que tots ens fem grans i anem perdent facultats.
11Estic rovellada; després de tant temps vivint així, es perden facultats.
12Pel que li han dit, sembla que darrerament està perdent facultats.
13Ara que, com tothom, també es fa vell i perd facultats.
14Si estàs massa temps sol, tancat en tu mateix, vas perdent facultats mentals.
15Però no havia perdut facultats; de sobte havia adquirit el do de la clarividència.
16Ara que, crec que has perdut facultats com a seductor.
Aquesta col·locació està formada per: