Significats de pluja finíssima en català

Queia una pluja finíssima, i hom sentia la humitat al moll dels ossos.

El cel, de tant en tant, deixava caure encara una pluja finíssima i espessa.

Era una imatge infinitament trista, sobre la qual plovia, naturalment, una pluja finíssima i bretona.

Les seves llàgrimes salobres es barrejaven amb una pluja finíssima i aquell regust a mar es filtrava entre els seus llavis.

Però, la pluja finíssima, d'aquelles que ni perceps però que t'acaben xopant, va acompanyar les hores d'oració i treball durant quatre venturosos dies.

Als carrers i les placetes romanes, l'ànsia de santedat es va dissolent "com un bloc de gel sota una pluja finíssima".

És un plorar quiet, com una pluja de primavera; com la pluja finíssima que en aquest moment arruixa les fulletes noves del til·ler.